Comentari de les autores:
El cas d’en Ramon García ens va interessar pel seu caràcter universal. En Ramon fa poc que ha patit un desnonament. Ara viu en un centre d’acollida, on no ha pogut endur-se el seu gos, en Turbo, amb el qual ha viscut els darrers 11 anys. El seu fidel company de quatre potes ha anat a parar a una protectora d’animals i en Ramon, cada dia, va a visitar-lo durant unes tres hores fins que torni a trobar una nova llar per tots dos.
Amb depressió crònica, 58 anys i cobrant una minsa pensió d’invalidesa, en Ramon intenta fer front a aquesta nova faceta que li ha presentat la vida. Ell assegura que mai s’hagués pensat que acabaria sense res, tot i que admet que segurament no ha sabut administrar del tot bé la seva misèria.
Ara, intenta lluitar per canviar la situació, però la seva pensió no és suficient com per llogar un pis. Fins i tot està decidit a viure en una caravana o en un càmping, qualsevol racó digne que pugui pagar en correspondència amb el seu sou i on pugui retrobar-se amb el seu gos.
Per posar-se en contacte amb les autores: duniaramiro@gmail.com agnesilla@gmail.com
|
